Història de MUFACE

El règim de protecció dels funcionaris

La història del mutualisme administratiu com a règim de protecció dels funcionaris te els seus orígens més remots en els primigènies entitats organitzades com a sistemes mutuales, que ja existien en l'Edat Mitjana. És al segle XVI quan sorgeixen els germandats de socors, que al segle XVIII donin pas als montepios.

És en el regnat de Carlos III quan és tutela per l'Estat la creació de montepios per als funcionaris, sent el primer el militar. Ràpidament és van ampliar a l'àmbit civil: així, en 1763 és crea el Montepio de Ministeris i Tribunals, i en 1764 el d'Oficines de la Reial Hisenda. En 1831, l'Estat va decidir l'absorció dels creats assumint el seu fons, i també els seves obligacions, amb càrrec als Pressupostos de l'Estat.

Mútues d'accidents

No és fins a 1900 quan assistim al canvi crucial amb la promulgació de la Llei d'Accidents de Treball, i la creació de mútues d'accidents. Posteriorment, en 1906 és crea la Inspecció de Treball, i en 1908 l'Institut Nacional de Previsió, germen de l'actual sistema de Seguretat Social.

Els reformis dutes a terme en el sistema d'assegurances obligatòries dels anys 40 del segle XX (segur obrer, atur forçós, SOVI…) no afectaven als funcionaris, excepte en cas d'accidents de servei. No obstant això, és convenient puntualitzar que la protecció social dels funcionaris quedava garantida per tres vies: en primer lloc, és reconeixen drets en l'Estatut o Llei respectiva de Funció Pública; en segon lloc, pels sistemes mutuals que havien sobreviscut; i la tercera via, que són els drets passius.

Manques

En els anys 40, els funcionaris tenien dues manques importants: l'assistència sanitària-farmacèutica i la quantia dels pensions, vinculades a un sou regulador que va estar congelat durant anys.

Aquest va ser el motiu del ressorgir dels antics montepios, que en aquell moment és van anomenar indistintament mutualitats o montepios, i que van començar a crear prestacions de jubilació, i supervivència, que complementessin als de classes passives.

Llei de Mutualitats

Algun dels antics montepios havia sobreviscut en un règim de voluntarietat. Tant aquests com els noves mutualitats creades a la llum de la Llei de Mutualitats de 1941, formin la nova etapa del mutualisme administratiu, que perdurarà fins a 1975. Els mutualitats eren corporacions de dret públic dotades de plena capacitat jurídica i patrimonial i que no formaven part de l'Administració de l'Estat.

L'Estat crea aquestes mutualitats amb la intenció que el seu àmbit d'actuació fos el ministerial, però finalment s'originin moltes més, i amb diferents objectius:

• ​Atendre a determinats cossos de funcionaris. Per exemple, dins del Ministeri d'Hisenda és creuen: Mutualitat Benèfica del Cos d'Advocats de l'Estat, Mutualitat del Personal de Duanes, Mutualitat del Cos d'Enginyers Industrials al servei de la Hisenda Pública, o la Mútua Benèfica de Porters al servei del Ministeri d'Hisenda.
• Cobrir diferents nivells de funcionaris, com la Mutualitat d'Auxiliars o de Subalterns, o la Mutualitat del Cos de Porters dels Ministeris Civils.
• Respondre a la pròpia estructura orgànica dels departaments ministerials. Així, en Educació i Ciència és creuen quatre mutualitats addicionals en funció dels diversos ensenyaments existents: Primària, Institut, Escoles Tècniques, Universitat.

Lluny d'organitzar una uniformitat protectora als funcionaris, van continuar els mateixes desigualtats que en èpoques passades, la qual cosa va ocasionar una diferència d'aportacions i de prestacions difícilment justificable. Sense oblidar-ens que molts empleats públics no tenien cobertura de cap mutualitat.

Llei de Bases de la Seguretat Social

La fita en la protecció social a Espanya és produeix en 1963 amb la promulgació de la Llei de Bases de la Seguretat Social, ja que estableix que entre els règims especials que és permeten, s'inclogui el de funcionaris.

Aquesta llei diferenciava funcionaris civils de l'Estat, de Justícia, militars, d'Administració Institucional i d'Administració Local. Posteriorment, tant els funcionaris de l'Estat, com els funcionaris de Justícia i els militars van ser ratificats en la seva condició de pertanyents a drets passius, quedant els d'àmbit local i els d'altres institucions fora del sistema.

A principis dels anys 70 del segle passat sorgeix la necessitat d'aglutinar l'acció mutual dispersa, fragmentada i desigual, existent en aquell moment, per adequar-l'als principis d'universalitat i homogeneïtat de la Seguretat Social, tenint en compte el precedent de la MUNPAL (1960), en la qual una sola mutualitat englobava a tots els treballadors de tots els ens municipals.

És cregui MUFACE

Li van seguir dues noves normis: la Llei 28/1975, de Seguretat Social dels Forces Armades, que va crear l'ISFAS, la 29/1975 de Seguretat Social dels Funcionaris Civils de l'Estat, que va crear MUFACE, i posteriorment el Reial decret 16/1978 que va crear MUGEJU.

Així doncs, la història de la Mutualitat General de Funcionaris Civils de l'Estat (MUFACE) és remunta a la Llei 29/ 1975, de 27 de juny, data en la qual és crea un organisme únic d'adscripció obligatòria per a tots els funcionaris civils. A l'any següent, el Decret 843/1976, de 18 de març, estableix el Reglament General del Mutualisme Administratiu.

La reforma va adoptar com a solució promoure una Mutualitat única, la qual cosa garantiria la fi dels desigualtats, una cobertura a tots els funcionaris i una adequació dels prestacions als establertes en el Règim General, a canvi d'assumir els càrregues dels mutualitats existents.

Un sistema unificat de Seguretat Social

És preveia que uns 300.000 funcionaris formarien part de la nova Mutualitat. Encara que llaura resulti difícil d'imaginar, el col·lectiu d'empleats públics no disposava en aquell moment d'un sistema unificat de Seguretat Social, a part que el 90% del col·lectiu presentava una assistència sanitària deficient, molt inferior a la de la resta dels ciutadans. Avui dia, la Mutualitat també porta a terme, com a funció secundària, la gestió dels pensions i prestacions dels antigues mutualitats de funcionaris, un total de 29, que van optar per integrar-s'a el Fons Especial.

Donis de la seva creació, l'objectiu fonamental de MUFACE és la gestió del mutualisme administratiu, que juntament amb el Règim de Classes Passives –gestionades per la Direcció general de Costos de Personal i Pensions Públiques-, vénen a constituir el Règim Especial de Seguretat Social dels Funcionaris Civils de l'Estat.

Autor: Julio González Díez

Per saber més:

Antecedents històrics del Mutualisme administratiu a Espanya (122  KB)